Los Destellos - Jardín de amor
El dia que s’obriren les portes del cel, la Hind hi anà de dret. S’enfilà amunt enllà dringant alegre i lleugera com un estel amb picarol, abraçada al pit d'Azrael, fent giravolts en serpentí. La rebé un senyor barbat:
-Bon dia -digué Sant Pere, amb túnica de fulles d’acant.
-Bon dia -digué la Hind, amb cara d’espant. -Què hi feu disfressat de grec i de ritmes tropicals?
-No en feu cas, bona minyona, que aquí dalt hi ha lloc per tots. La follia sens pecat, a l'edèn hi és mandat. I és ben cert que me n'he encomanat.
És l'entrada al paradís! Que si pares de l'Olimp, que si algun cornut teutó, i assegut al pedrís, el negrito Changó.
- És ell qui us ha cridat, Hind. Ha fet de vós un angelet, derrotat pel vostre encant. A cop de flabiol us guanyarà l'esperit, que la vostra carn, filleta meva, es delirà pel seu enorme vit carisma.
Mentre la Hind va passant, penetrant jardins endins (flaira de tarongina i gessamí, i una tonada excitant), es recorda del poblat. No sap ni sabrà mai com són de llargues les hores sense ella allà baix; que la troben a faltar; que han perdut un tresor i ara, del més vell al més xic, del paradís senten l'enyor. Pels mortals vénen anys d'odi, de dolor, de rancúnia i d'amargor.
►Mektab és una contribució a Relats Conjunts
Mektab III - Ascensió
