Mektab I - Les paraules de la tribu


Compay Segundo i Cheb Khalid - Saludo a Changó

El bruixot sap llegir el futur en les paraules ben modulades de la llengua dels djins, dels esperits que xiuxiuegen. Potineja ungüents i pomades, herbetes, espècies i picades (a unces, pessics, i didalets). I sang fresca d'aviram.

El bruixot anuncia el sacrifici amb grans gestos tràgics. Alça al cel l'esglaiada bèstia i li clava el punyal al pap. Una gota de sang regalima de la fulla oscada, tornant-se raig a l'instant de pronunciar la salutació als esperits, apareguts entre murmuris i suaus cantinelles. Els assistents senten la Presència amb la pell de gallina. Esperits i bruixot s'enraonen, negocien.

A la co-co-co mieyé, a la co-co-co mieyé,
a la co-co-co mieyé, oh, vaí txeré...

Oh batxuli, oh batxuli, oh vaié;
Oh vaié, oh vajana, jana.

- L'esdevenir ha estat dit: A trenc d'alba rebrem la visita de l'àngel darrer. Se'ns endurà un tresor ocult, el nostre tresor. I si menteixo, que els rapinyaires m'orbin els ulls! - sentencia el bruixot, enigmàtic.

Són paraules de la tribu, que perfilen un món fet a mida, simbòlic i obscur, a fi de ser entès. La tribu sabrà esperar el pitjor, i conformar-se amb el consol de saber que el tresor serà endut per bé, satisfent uns designis inescrutables però necessaris.

- ¿I on se l'enduran el tresor?

Qui gosa rompre el silenci amb tal pregunta és un nen. Serà el proper bruixot. Acaba de fer una nova osca al punxó d'esventrar que dóna sentit al cosmos. Aviat caldrà sacrificar a cops de gaiata, i potser llavors els esperits no voldran aparèixer. No és fàcil ser bruixot, cal conèixer bé les voluntats dels cels i de la terra. Sobretot les de la terra.

Mentrestant la gent de la tribu, complaguda en l'enigma, es va retirant.

[Prefaci]
[1 de 4]
[2 de 4]


Mektab és una contribució a Relats Conjunts