Vaig sentir trencant la fosca un grinyol ben afinat que, somort, s'endevinava a penes.
Sons grollers que em van carregar, conceptes feixucs que amb prou feines em son dats a copsar: teleologies i lleis naturals, individus, espècies...
Vaig parar bé l'orella, per esbrinar-ne la melodia i enfilar-ne una cançó. És la cançó primerenca, del tot-just-encetat, un rum-rum imprecís que és principi vital...
...n'haig de parlar.
