Ismael Lô - Jammu Africa
Arriben cada any pel camí de l'aigua, fent la ruta invertida dels ocells fredolics, solitaris o en estols, amb els seus rellotges d'or i una idea al cap: els origens, els ancestres, la puresa. Ho retratarem tot en nom del nostre Déu, l'experiència viscuda. Glòria al guia que ens porta en camell (té, un euru per tu, castís).
- Els marroquins diuen als negres "africans". Els marroquins arriben tard. Els marroquins ballen al ritme dels timbals. Els marroquins seuen arrodits a l'ombra d'un taronger. Els marroquins es fumen els somnis. Els marroquins duen la prole a l'esquena. Els marroquins van amb burro. Els marroquins no tenen preus. Els marroquins viuen amb l'aigua al coll...
Arriba en Mohammed a deshora:
- Que no teniu rellotge els africans? Perdeu el temps aquí.
El vailet somriu i pensa:
- Perdona'ls, Allah, perquè ells no en tenen, de compàs, i han perdut el nord.
Sud
