Res de nou



M'adono amb preocupació que no hi ha res de nou.

Assegut al cafè em deixo endur per l'infinit tan ben traçat que una Aïxa o Nassima qualsevol té per be de regalar a tan agraida audiència. I és que potser Allah va castigar als tangerins amb carrers costeruts, però magnànim els hi va endolcir la pena amb els culs rotunds de les seves dones, fets d'enfilar i desenfilar el camí d'anar al mercat.