Un dona arrossega un nen enrabaixinat cap a fora. Els obro la porta i de sobte el nen se'm troba a sobre, enorme, malgirbat i amb una barba feréstega. Li muda la cara. Es desempallega de la seva mare que ja és fora, somriu i em diu:
- Dame un beso!
- ¿Cómo?
- Que me dés un beso.
- Pero yo soy muy feo y pincho...
- ¿Cómo?
- Que me dés un beso.
- Pero yo soy muy feo y pincho...
No hi fa res. Ell ja m'ha atrapat, i si no m'ajupís se m'enfilaria pel coll fins fer-me el petó, i l'aleta i tot. Tots dos sortim satisfets de la farmàcia: ell amb el seu petó i jo amb les meves càpsules de la felicitat.
