Arriba el fred, i no m'acabava d'abrigar la darrera pell de l'Atles. A més, aquella ja té un amo. I tampoc volia fer durar gaire l'escarni. Mumara deia que era lleig d'escarnir als altres (i això que encara haig de passar per cal mugró...). Torno a posar la pell antiga. M'hi sento còmode.
Li dono més amplada al text. És curiós l'efecte. Es perd la verticalitat, sota la qual estava inspirat tot el disseny (que n'hi ha, i molt). Ha quedat coix tot el blog, s'ha perdut l'eix dominant. Però hi ha moltes possibilitats, i tinc ganes de potinejar. Veurem què en sortirà.
Au, aquí clou aquesta entrada intrascendent, absurda i sense música ni fotos ni res. És tendència.
Movent el sofà
