Abans tenia un blog. El vaig esborrar. Guardo coses. Sempre en guardo. He après que un blog no és un lloc per a cridar-hi, com al mercat. Més aviat és un temple, per rumiar-hi. S'hi ha d'entrar en silenci i escriure amb cisell. Abans de passar, cal sobretot treure's les sabates, rentar-se la cara, les mans i els peus.
Silenci, sisplau.
Silenci, sisplau.
