Clòniques...

Cuming sun...

Fa un parell de dies em va fer molta gràcia un gag dels... ara no me'n recordo... si home, d'aquells argentins o uruguaians que toquen instruments fets per ells, i fan gràcia de la de riure... bueno, és igual, tu, lector/a (qualsevol dels dos) seràs més culte i més àgil que jo i ompliràs el buit amb avidesa, fins i tot -potser- amb certs aires de sobèrbia.

Enmig d'una cançò que interpretaven, en la que parodiaven la història que expliquen a la pel·lícula Amadeus, al final l'encàrrec de la música d'homenatge acaba convertint-se en un encàrrec d'una suite de repudi a aquest algú finat, per un canvi de circumstàncies.

I el cas és que sempre celebrem sempre les grans ocasions en un sentit positiu, excepte l'11 de setembre. Perquè no buscar alternatives? Home, un repudi no, però ara que els veïns -sí, tu- estan de festes a la romana manera (un mes, waaaaallllllaaaa!!!!), i se les han empescat per fer-ho ben original, dons tatxaaaaaaan!!!! A partir de demà l'Atles es vestirà de gala per celebrar-ho també.

L'objectiu no serà altre que l'escarni, el vilipendi, el linxament, la burla, la pública exhibició de les vergonyes mugronils... (ho tenia previst per avui, però és que m'ha vingut la son i no ho tenia del tot acabat. Ho sento. Demà, incha allah...)

Com que ningú es resisteix a veure com els altres passen vergonya, ni que siguin personetes telemàtiques, aquesta vegada sé del cert que tornareu, canalles, roïns. Que vergonya us n'hauria de dar. Fins després.