.
A la fonda de la Rambla la Conxita serveix els menjars casolans que en Pau, empordanès de soca-rel, de mala llet i sorneguer, prepara amb gran saber.
- Ens deu 23 àpats de menú, amb el seu carajillo i caliquenyo. Si no cobrem aviat, algun dia ens volarà com el seu maleït lloro - diu en Pau.
- A mi em fa pena. No havia vist mai ningú tant trist per un animal. Es veu que era herència de l'avi, que va fer fortuna a Puerto-Rico.
- Que es facin fotre ell, el lloro i l'avi indiano. Si et dic la veritat, se me'n pixa si no ens paga, jo ja m'he cobrat...
I ho diu fregant-se les mans amb satisfacció, mentre el mosso, que està al cas, riu per sota el nas, fitant el senyor en qüestió.
- Què mires, tu moro carallot! Que tinc micos a la cara o què? - gruny el comensal - Per cert, mestre, aquesta guatlla al xerès, exquisida! Posa'm un carajillo "president", caliquenyo i el compte, que avui farem les paus!
► Joc literari de "Tens un racó a dalt del món"
