0004
Conte del Panxatantra
«
Hi havia una vegada, en un poble, quatre brahmans que eren amics. Tres havien arribat als límits del que un home pot saber, però els mancava seny. L'altre desdenyava la saviesa, només tenia seny. Un dia es van trobar. "De què serveix ser savis - digueren- si no viatgem, si no aconseguim el favor dels reis, si no guanyem diners? Cal, sobretot, viatjar.
Quan ja havien fet un tros del camí, va dir el més gran: "Un de nosaltres, el quart, és un simple, que no té altra cosa que seny. Sense el saber, només amb seny, ningú obté el favor dels reis. Per tant, no compartirem amb ell els beneficis. Que se'n torni". Va dir el segon: "Assenyat amic, et manca la saviesa. Torna-te'n a casa". I el tercer: "Aquesta no és manera de fer les coses. Desde xics hem jugat junts. Vine, noble amic. També tu tindràs part en els beneficis".
Seguiren el camí, i en un bosc trobaren els ossos d'un lleó. Un d'ells digué: "Bona ocasió per exercitar els coneixements. Vet aquí un animal mort; ressucitem-lo". Va dir el primer: "Sé muntar l'esquelet". I el segon: "Puc subministrar la pell, la carn i la sang". El tercer va dir: "Sé donar-li vida".El primer va muntar l'esquelet, el sgon va subministrar la pell, la carn i la sang. El tercer es disposà a infondre-li vida, quan l'home assenyat va observar: "És un lleó. Si el ressuciten, ens matarà a tots"."Ets molt simple -va dir l'altre-. No seré jo qui frustri la tasca de la saviesa". "En tal cas -va respondre l'home assenyat- espera que pugi a aquest arbre".
Quan ho hagué fet, van ressucitar al lleó; aquest s'aixecà i va matar-los a tots tres. L'home assenyat va esperar que s'allunyés el lleó per baixar de l'arbre i tornar a casa. »
