Madredeus - Suave tristeza
Dels humors de les partícules, el més abundós és segurament el melangiós. No li és propi a una partícula fugissera sentir nostàlgia de tal o qual persona, de la gent, d'èpoques i sentiments d'antany. Li escau més enyorar-se d'una certa tonalitat del verd, d'un lloc i de l'instant que el fixa en el record, del vent que hi bufa i les olors que hi deixa. El vent.
Avui, fent ronda pels racons menys foscos d'internet, l'enyor s'ha materialitzat en una embosta de terra d'hort humida, ben drenada i airejada pels cucs infatigables. Primera parada a cal Mugró.
Tot seguit al lloc de'n Pla, un enfilall de paraules que fan olor de rebost desvetllen la nostàlgia.
L'avi sempre deia, quan la mainada tot jugant li esquitllava la manguera al pou:
- Llampmemati, sempre heu de tenir la vista als dits vosatros, mecagumcristinavella!
La tercera parada és a l'hort del Dr. Fitó, cum laude en horticultura, amb en Ciscu i els altres, a veure què fan les patates. Ja fa un temps que les partícules s'hi deixen caure, és un hort urbà, polit i amb espai virtual propi. I amb capbussons i granyotes, com al de l'avi!
►Treballant la terra. Horticultura a Cardedeu.
I per rematar-ho una de Pla casant horts i tramuntanes...
"Veure un hort de cultiu delicat destruït per la força del vent fa una gran pena. Arbres esqueixats, feixes devastades, desordre general. Els pèsols suaus, les orelletes de les faves tendres, la inflada col-i-flor, l'escarola fina i blanca i l'enciam han quedat trossejats. Constatar com un remolí invisible i ferotge esqueixa un ametller carregat de fruit és un trist espectacle. Ara es pot saber, gràcies als aparells, a quina velocitat marxava el vent que féu aquests estralls; és un consol, però, molt avar."
