Retalls


1 - La justícia a l'empordanesa


Al Quadern gris, de Josep Pla; l'entrada d'avui fa referència a la justícia en un fragment que no em puc estar de reproduir. Aquestes paraules em menen de seguida a Stefan Zweig i Joseph Roth, i el caràcter jeremíac dels seus llibres. No hi ha caps a lligar, és només l'atzar d'un fragment. Però rumio que com Pla, tampoc els dos centreuropeus estaven per collonades, i feien literatura del temps, molt connectada, encara que de maneres diferents, a un poble que respira, que es belluga com l'animal viu que és. Tots tres foren periodistes. Tots tres relataren els temps que els tocà viure, i desvelaren el seu país, la seva gent, als lectors.

En aquest fragment Pla treu suc del que ell percep com la idiosincràcia dels empordanesos, tendents a categoritzar i universalitzar, enfront la concreció que busquen els barcelonins. Es fixa en un comentari de cafè per exemplificar:

–La justícia, aplicada rigorosament, aplicada com si fos un reactiu químic, pot fer grans estralls i una enorme quantitat de víctimes. En un món que essencialment és injust, la justícia teòrica, absoluta, és un enorme revulsiu. La justícia s’ha de prendre amb calma i s’ha d’aplicar a petites dosis…

–El que sembla donar-te la raó són les notícies de la revolució russa… –insinua el senyor Enric Frigola.

–Possible! –fa Bofill–. Els russos estan ara implantant la justícia en el seu país. Patiran moltíssim. Se la passaran molt malament. Es veuran obligats a crear un Estat merament policíac, fred, sinistre. Passaran molta gana i molta set, hauran d’ampliar totes les seves presons, hauran de debolir tot allò que fa agradable la vida. I, així i tot, no implantaran cap forma de justícia. La meva idea és que no hi pot haver aliments, ni una forma mínima de vida en comú, sense un determinat grau d’injustícia. ¿Per què hi ha dones lletges i dones guapes? ¿Per què hi ha d’haver homes intel·ligents i homes estúpids? ¿No és una injustícia? Si apliquem la justícia a una situació així, no tindrem més remei que matar les dones guapes i els homes intel·ligents…


2 - L'art contemporani i la banalitat

Jean Clair, conservador del Pompidou (75-89); director del Museu Picasso de París (89-05): Entrevista a la contra de La Vanguardia per Lluís Amiguet

"El arte de hoy es banal como la vida misma que llevamos"

Al fil de la relació entre un poble i el seu art em sembla molt interessant la opinió d'un home emprenyat, fent palès l'afartamenta de tanta collonada.

És una entrevista demoledora i cap paraula hi és per res. Repassa una sèrie de tòpics al voltant de l'art contemporani, alguns perifèrics, dels quals em crida l'atenció la relació entre el vel per cobrir la cara i la pornografia, una relació a explorar.

M'alegra prendre, al cap del dia, una cullerada de sentit comú particular com a medecina, i veure que encara hi ha qui recorda que l'art, inequívocament, està lligat a la bellesa. A veure si al final seran els crítics qui salvarà l'art.


3 - Extensió corresponent al 18 de març de 2008

I continua Pla parlant del caràcter empordanès... no us ho volguessiu pas perdre!

Josep Pla - El quadern gris - 18 de març de 1918