Roomba vs. cuca
El roomba és un robot suposadament intel·ligent i autònom, esforçat i eficient en la tasca de menjar pols i brosses del sòl de les nostres pulcres i relluents llars. Segons el weblog de'n Marc [actualment l'article no s'hi troba] "els algoritmes que utlitza estan molt treballats". El comercialitzen als EUA, a un preu que volta els 100€. Fins aquí, res criticable. Del que no ens parla en Marc és de què passa quan la nostra minyona electrònica es troba amb la tifa d'una mascota no virtual, o amb l'últim gintònic de la nit mig digerit i retornat a la catifa.
L'alternativa verda
Al Marroc tenim un sistema molt eficient de mantenir el sòl com una patena. Se'n diuen paneroles i son prou més petites que el roomba, malgrat la superioritat corpòria envers les seves homòlogues ibèriques. Es tracta de la panerola americana.
Les panereloes, vulgarment conegudes com cucaratxes, són verdaderament autònomes, gairebé sempre invisibles, no contaminants, biodegradables, i no cal recarregar-les. A més a més poden enfilar-se per les parets i fins i tot superar obstacles gràcies a una sorprenent capacitat: volen.
Convivència i supervivència
No es pot despreciar tampoc el fet que si s'escau, poden arribar a ser una font de proteïnes suplementària. Aquí al Marroc les anomenen sarraq azzit, o el que és el mateix "lladres de l'oli". Al principi fan una mica d'angúnia. La convivència, ja se sap, sempre és dura. Però qui pot renunciar a un company de pis que fa la neteja i es menja només les sobralles?
Papus i artificis
