Hi havia una vegada...

D'Asila a Tànger
Hi va haver un temps en què els reis de Portugal tenien sota el seu comandament, entre d'altres territoris, unes quantes ciutats fortificades del Nord d'Àfrica. Una d'elles era Tànger. Una altra, Asila.
Fou a l'inici de 1503 quan el governador portuguès d'Asila va saber que els moros de Fes preparaven d'amagatotis una expedició per assetjar Tànger. Pretenien que uns quants s'infiltressin a la ciutat disfressats de mercaders per ajudar la conquesta, quan l'exèrcit moro, a l'empar de la nit, temptés escalar les muralles de la ciutat. Era un bon pla, però... Però si fos possible avisar a temps el governador militar de Tànger, se n'aniria tot plegat en orris. Avisar com? En aquella època no hi havia correus ni telègrafs, ni faxos ni telèfons.
Podien enviar un emissari, ben segur. El pitjor que podia passar era que el cavaller fos interceptat per les hosts enemigues que eren ja de camí. Pensant-s'ho estava el governador d'Asila sense acabar de decidir, quan sentí uns lladrucs, provinents d'ençà l'aquarterament.
-És la gossa de Pere de Castro, que saluda al seu amo, de la guarnició de Tànger –aclarí un oficial.
- I perquè no l'ha acompanyat la gossa? –volgué saber el governador.
- Estava plena. Els cadells ja han nascut i els hi ha donat de mamar, i ara, si algú li impedís, seria capaç de passar per sobre de tot per tal de ser al costat de l'amo.
- I hi ha de ser –diu el governador, il·luminat de cop i volta.
Portaren la gossa, molt experta i un tant bruixa, li lligaren al clatell un sarronet amb una carta embolicada, i la van portar a les portes de la ciutat d'Asila.
-Vés a avisar el teu amo –digueren a la gossa, donant-li una palmada al llom.
I això era tot el que la gossa volia sentir. Trescant per aquí, trescant per allà, la gossa va recórrer el desert. Avançà caravanes, vorejà oasis, esquivà les dunes i travessà sense fer-se veure per l'exèrcit moro, acampat en un coll, a l'espera de l'atac.
Cansada i dolorida, va entrar a Tànger i s'orientà pels carrers i carrerons fins trobar en Pere de Castro, que esmorzava amb el governador. Quina gran alegria per a bèstia i amo!
-Porta un sarronet al clatell –cridaren l'atenció alguns dels presents. Ho veieren. Era la carta amb l'avís. Tot seguit el governador de Tànger ordenà de prendre providències. Segellaren les portes de la ciutat. Doblaren els guaites, redoblaren les defenses, i així la celada que els moros havien preparat no va reeixir. La gosseta va salvar moltes vides i una fortalesa del regne. Era una heroïna, amb dret a títol de registre a la història de Portugal. Més, ai las, ni tant sols en sabem el nom...

Un conte d'António Torrado; il·lustrat per Cristina Malaquias; traduït del portuguès per la Partícula elemental.